Saltar al contenido
Portada » Últimas Noticias » La Selmana Negra de Xixón “recupera la cai” y va celebrase nel Puertu Deportivu, del 9 al 18 de xunetu

La Selmana Negra de Xixón “recupera la cai” y va celebrase nel Puertu Deportivu, del 9 al 18 de xunetu

XIXÓN, 19 (EUROPA PRESS)

La trixésima cuarta edición de la Selmana Negra de Xixón va celebrar ente los díes 9 y 18 del próximu mes de xunetu de 2021, na zona del Puertu Deportivu de Xixón, nun enfotu de “recuperar la cai”.

Asina lo avanzó, en rueda de prensa, el director del certame, Ángel de la Calle, acompañáu del conceyal de Promoción Económica del CONCEYU DE XIXÓN, Santos Melandru.

De la Calle aprofió que na so llínea de nun querer siempres lo mesmo, decidieron nun repitir el mesmu modelu de la pasada edición, cuando la pandemia de la COVID-19 forzó-yos a treslladar el festival al Centru de Cultura Antiguu Institutu, y volver asina, siempres priorizando la salú, a la cai, nesti casu al mesmu llugar onde se realizó la tercer edición del festival en 1990.

Este recordó que naquella ocasión el certame ocupó los terrenes, vencíos pola Autoridá Portuaria de Xixón, dende los Xardinos de la Reina hasta más allá de l’Antigua Rula.

Nesta edición, les restricciones sanitaries van llindar l’eventu, como pasó na anterior, pero se va cuntar cola participación de diversos autores, la feria del llibru, el mercadín, les esposiciones y la música “no posible”.

PEDRO ARJONA, DISEÑADOR DEL CARTELU

Coles mesmes, el cartelu anunciador de la XXXIV Selmana Negra, siguiendo la tradición de qu’un añu realizar un artista estranxeru y el siguiente unu español, va ser obra del artista español Pedro Arjona (El Cubri).

Nel certame van participar más d’un centenar d’autores, ente ellos: los arxentinos Claudia Piñeiro y Ernesto Mallo o el españoles José Luis Muñoz, Berna González Harbour, Paco Gómez Escribán, Carlos Zanón, Alberto Gil, Lorenzo Silva o Juan Bolea, al pie de los nuevos valores que tán surdiendo na narrativa negra n’español, como Miguel Ángel Oeste, Marta Barrio, Lluís Llort o Guillem Morales, o l’arxentina Paula Rodríguez.

Otru autores que se van averar hasta la Selmana Negra son Elia Barceló, Marta Sanz, José Ramón Cabezas, Graziella Moreno, Marta Robles
o Javier Cercas.

Dende Cuba va venir el premiu Princesa d’Asturies de les Lletres en 2015, Leonardo Padura, que va presentar la so última novela, ‘Como polvu nel vientu’, ente que dende Tokio va llegar el británicu David Peace, cola so nueva novela n’España.

Nel certame, coles mesmes, el 13 de xunetu va dedicase xuna xornada al xéneru negru n’Euskadi, cola presencia de Jon Arretxe, Laura Balagué, Carlos Ollo, Juan Infante, Javier Abasolo, Javier Sagastiberri y Noelia Lorenzo.

De la mano de la novela histórica van venir hasta’l festival xixonés Alfonso Mateo-Sagasta, Carmen Posaes, Pilar Sánchez Vicente, Sebastián Ruque, Luis García Jambrina o Vic Echegoyen.

Coles mesmes, Bruno Arpaia, Mario Greco, Antonio Scuzzarella y Bepi Vigna van poner l’acentu italianu a la Selmana Negra ente que’l toque d’humor pondránlo autores como Camilo de Ory, Ánzoni Martín o Luis Artigue.

De la Cai destacó, tamién, que Fernando Olmeda, autor de ‘Mexique’, el llibru que fala de la travesía del barcu que llevó exiliados republicanos a México en xunetu del 1939, va dexar falar del esiliu y de la memoria. La faceta poética del certame, nel so casu, va tar al cargu de Luis García Montero.

LO MEYOR DEL CÓMIC NEGRU

Nel apartáu de cómic, podrá visitase una esposición sobro les obres más innovadores y significatives na narrativa de xéneru negru nel cómic nos 20 primeros años del sieglu XXI, nel Muséu Barjola.

Ellí van amosase 40 pieces orixinales d’obres d’autores
como’l guionista francés Alexis Nolent, Matz, el españoles Felipe Hernández Cava y Antonia Santolaya, elitaliano Paolo Bacilieri, el brasileñu Marcello Quintanilha o l’arxentín Iñaki Echeverría, ente otru autores.

La esposición va cuntar tamién col tradicional llibro catálogu que, recoyendo la obra espuesta más un llargu ensayu sobro la tema de l’amuesa al cargu de Pepe Gálvez y Norman Fernández, va regalar a los asistentes a la mesa redonda con el autores espuestos.

Otros nomes propios que figuren nel cartelu del certame son: Ramón Lluis Bande; Enric Xuliana; Noemí Sabugal, Mariano Sánchez Soler, Mabel Lozano, Manuel Marlasca y Luis Rendueles, ente otros.

Nel festival va haber espaciu pal apartáu musical, ente que’l dedicáu al llinguaxe de la fotografía y el periodismu, sol nome DIVERSOS’, va siguir tando so la coordinación del fotoperiodista Álex Zapico. Otres secciones que se caltienen son ‘Tresgresores’, sobro muyeres que contribuyeron a meyores na igualdá de muyeres y homes.

La edición d’anguaño, amás, volverá retresmitise en streaming, ente que el ‘A espetaperru’, el diariu del certame, va pasar a ser un tabloide dixital, anque cola idea de tornar al papel en próximes ediciones.

PREMIO SEMANA NEGRA

Na categoría de galardones, opten al Premiu Dashiel Hammett a la meyor novela de xéneru negru n’español publicada nel añu 2020 les siguientes: ‘Catedrales’, de Claudia Piñeiro; ‘El mal de Corcira’, de Lorenzo Silva; ‘La nueche de plata’, de Elia Barceló; ‘Les jaurías’, d’Alberto Gil; y ‘Pequenes muyeres coloraes’, de Marta Sanz. Editorial Anagrama.

En cuanto al Premio Memorial Silverio Cañada a la meyor primer novela de xéneru negru n’español publicada en 2020, les finalistes son: ‘Sable’, de Miguel Ángel Oeste; ‘Causes urxentes’, de Paula Rodríguez; ‘L’accidente de Lauren Marsh’, de Guillem Morales; y ‘Los gatos selvaxes de Kerguelen’, de Marta Barrio.

Coles mesmes, al Premiu Rodolfo Walsh a la meyor obra de non ficción de xéneru negru n’español publicada en 2020 opten: ‘Equí nun vinimos estudiar’, d’Enric Xuliana; ‘Fíos del carbón’, de Noemí Sabugal; ‘Los ricos de Franco’, de Mariano Sánchez Soler; y ‘PornoXplotación’, de Mabel Lozano y Pablo J. Conellie.

Respectu al Premiu Espartaco a la meyor novela histórica n’español publicada en 2020, les obres finalistes son: ‘El cocineru y l’ostra’, de Lucía Núñez García; ‘La reina’, de Gabriela Saidon; ‘La voz y l’espada’, de Vic Echegoyen; y ‘Némesis’, de Sebastián Roa.

Pela so parte, les finalistes a Premiu Celsius a la meyor obra de Ciencia Ficción y Fantasía n’español publicada en 2020 son: ‘Constelaciones familiares’, d’Ana Llurba; ‘Malasangre’, de Michelle Roche Rodríguez; ‘Pa comete meyor’, de Giovanna Rivero; y ‘La tetera de Russell’, de Pablo Sebastiá Tirado.